RATAFIA CATALANA AMB QUALITAT GARANTIDA
RATAFIA CATALANA AMB QUALITAT GARANTIDA
S‘entén per «indicació geogràfica protegida» aquella que identifiqui a un producte agroalimentària, en el nostre cas una beguda espirituosa, com a originària del territori d‘un país o d‘una regió o localitat d‘aquest territori, si determinada qualitat, reputació o altres característiques de la beguda espirituosa son imputables fonamentalment al seu origen geogràfic, i que siguin produïts, transformats o elaborats en el lloc que dóna nom a la indicació, en el nostre cas, Catalunya.
Principalment per:
Protecció en front tot ús de l‘IGP per empreses no registrades, ús indegut, imitacions i/o evocacions, l‘ús de la procedència, i qualsevol altre que pugui induir error al consumidor. Aquesta protecció s‘estén a totes les fases de comercialització, presentació, etiquetatge, publicitat, documentació comercial, embalatge, etc.
Promoció, com una de les funcions del Consell Regulador.
Els licors d‘herbes ja es coneixien en època de grecs i romans però no és fins a l‘edat mitjana que els frares dels monestirs treballen i perfeccionen les fórmules per elaborar begudes espirituoses amb fruits i plantes aromàtiques, moltes d‘elles amb funcions curatives.
Aquestes fórmules arriben a les masies. Cada pagès elaborava la seva pròpia ratafia i formava part de les múltiples begudes que es consumien. Cadascú donava el seu toc especial al licor, un secret ben guardat que passava de pares a fills.
Amb l‘abandonament de les activitats rurals i el desplaçament de la població cap a les ciutats, va retrocedir aquesta pràctica d‘elaboració familiar i casolana, i el consum va decaure. Tanmateix, gràcies al relleu que van suposar les empreses de destil·leria que van perpetuar la tradició, a Catalunya, la ratafia s‘ha elaborat ininterrompudament malgrat que el seu consum en alguns moments fos limitat. La dedicació creixent de diferents empreses de destil·leria a la producció de Ratafia, i els nombrosos actes de promoció que es dediquen a aquest licor, han propiciat una recuperació de la beguda que actualment ha assolit una producció anual superior als 500.000 litres.
Una prova inqüestionable de la importància a Catalunya és el reconeixement a la Ratafia Catalana com a Denominació de Qualitat l‘any 1985 (DOGC núm. 563, de 17 de juliol de 1985), adaptada a Denominació Geogràfica l‘any 1998 (DOGC núm. 2650, de 29 de maig de 1998) i ratificada pel Ministerio de Agricultura Pesca y Alimentación (BOE núm. 256, de 26 d‘octubre de 1998).
Aquest increment de la importància de la Ratafia Catalana i la seva popularitat, és el que va porta als productors mes arrelats, a voler protegir i preservar el seu nom, i sota la cobertura principal de la patronal Unió de Licoristes de Catalunya, (ULC), a l‘any 2006 acorden reservar el nom "Ratafia Catalana" com a IGP a l‘Annex III del projecte de REGLAMENTO (CE) N. 110/2008, relativo a la definición, designación, presentación, etiquetado y protección de la indicación geográfica de bebidas espirituosas.
A l‘octubre de 2010, per tal de que no es perdés la reserva a la Unió Europea, les empreses productores de la patronal ULC conjuntament amb la Unión Españ ola del Licor (UEL), acorden a l‘abril de 2011 la creació de la Comissió de la Ratafia Catalana, amb l‘objectiu de consensuar l‘expedient tècnic a presentar a la Comissió Europea, essent impulsores 7 empreses:
Després de diverses reunions de la Comissió, es consensua l‘expedient, que es presenta a la Comissió Europea el novembre de 2014, fins a la seva publicació definitiva com a Indicació Geogràfica Protegida l‘1 de juliol de 2016, dins del Reglament UE 110/2008.
En l‘actualitat, la Ratafia Catalana està reconeguda, com a Indicació Geogràfica Protegida al Reglament UE 787/2019 que deroga el 110/2008.
Presentació Oficial de la Denominació de Qualitat Ratafia Catalana, el dia 11 de Març del 1986, al Palau de Congressos amb ocasió de l‘ ALIMENTARIA 1986.
Article aparegut a la revista HORECO amb l‘ocasió de la presentació de la Ratafia Catalana a l‘alimentaria 1986.
La Ratafia Catalana
Una bebida con tradición
L‘elaboració de la Ratafia Catalana ha anat tradicionalment lligada al calendari Santoral, d‘aquí la dita "Les herbes de Sant Joan tenen virtut tot l‘any". Així doncs a Catalunya el calendari tradicional recollit per diversos autors era el següent: la recol·lecció de nous i d‘herbes s‘associa amb Sant Joan que és quan estan en plena saó. Per Sant Pere, si s‘han guardat les herbes, es fa la barreja. Per la Mare de Déu d‘Agost s‘embotella. I finalment per Nadal es cola. La degustació pot ser després de Nadal, tot i qui hi ha qui no espera i ho fa per Tots Sants [G. Rossi, 1986; J. Fabrega, 2001; J. Quintana, 2011; A. Figueras i M.T. Castelló, 2012].
Per tant, ja el santoral ens indicava les quatre fases d‘elaboració: recol·lecció, maceració, envelliment i embotellat.
Tal i com marca la tradició, per primavera es cullen les nous verdes i les plantes aromàtiques, però amb la particularitat que a la Ratafia Catalana s‘exigeix un mínim de 10 grams de nous verdes (Juglans Regia) per litre de producte acabat, i de plantes aromàtiques com a mínim la marialluïsa, canyella, clau i nou moscada, amb un contingut mínim de suma total de 5 grams per litre acabat.
La ratafia catalana s‘obté mitjançant una maceració hidroalcohòlica de les nous verdes en alcohol d‘origen agrícola, amb la incorporació prèvia o posterior d‘una barreja de plantes aromàtiques macerades o destil·lades segons la recepta de cada elaborador, però que en tot cas ha d‘incloure les plantes aromàtiques indicades en la recol·lecció.
El temps mínim de maceració de les nous és de tres mesos. Un cop macerades, els líquids són decantats, s‘afegeixen sucre, alcohol i aigua fins al contingut alcohòlic apropiat. El producte final elaborat ha de tenir una graduació alcohòlica d‘entre 24% vol. i 30% vol., i un contingut de sucre entre 100 i 400 g/l (expressat en sucre invertit).
El producte resultant de la maceració es sotmet a un envelliment durant un període mínim de tres mesos en recipients de fusta.
Finalitzat el període mínim d‘envelliment, es pot procedir a embotellar al producte final resultant.
Tal i com exigeix la legislació aplicable, els productes emparats sota la indicació geogràfica protegida Ratafia Catalana, han de complir totes les especificacions de l‘expedient tècnic de la Ratafia Catalana, a mes del seu reglament i la legislació agroalimentària corresponent.
El Consell Regulador de la Ratafia Catalana te d‘entre les seves funcions, la de vetllar pel compliment anterior, i per això, encarrega cada any a una entitat certificadora, la verificació i control de que el producte emparat sota la indicació geogràfica protegida Ratafia Catalana compleix els requisits de l‘expedient tècnic i reglament de l‘IGP Ratafia Catalana, a mes de la legislació alimentària corresponent.
Els controls de qualitat es realitzaran en totes i cadascuna de les fases de producció, elaboració i comercialització de la Ratafia Catalana.
D‘aquesta forma es garanteix al consumidor que els productes emparats sota l‘IGP Ratafia Catalana, respecten totes les especificacions de l‘expedient tècnic, en quan a la recepta tradicional d‘elaboració, i en quan al seu origen català.
