Cultura

Cultura

La Ratafia sempre ha anat de la mà de la cultura, poder perquè en l’edat antiga, els licors eren pràcticament un monopoli de l’església, doncs formaven part de les “medicines”. Així ens remuntem a èpoques del segle XIV, amb l’Arnau de Vilanova, amb el seu aqua vitae (aigua de vida), i amb exemples d’altres licors d’herbes en mans eclesiàstiques com ara les aromes de Montserrat, el licor de Núria, el licor de l’Abadia d’Aiguabella, o la no menyspreable “aigua del Carme”.

Fins i tot el seu nom te un origen cultural, i així la llegenda de l’origen del nom segons Jacint Verdaguer, ens parla de l’acord que varen arribar els bisbes de Vic, Barcelona i l’arquebisbe de Tarragona, els quals per celebrar-lo, van brindà amb un licor que els va donar un masover, el qual els va agradar molt i, com que no tenia nom, li van posar Rata fiat (queda firmat).

Proba també dels seus lligams amb la cultura predominantment eclesiàstica, és el calendari santoral que tradicionalment se l’hi aplicava a l’elaboració de ratafia, que ens deia mes o menys: per Sant Joan es cullen les nous i la resta de plantes; per Sant Pere es fa la barreja; per la Mare de Déu d’Agost s’embotella; per Nadal es cola i per Tots Sants es degusta.

Però quan la ratafia deixa de ser patrimoni eclesiàstic, neix també a Catalunya un moviment ratafiaria que es consolida en diverses confraries i fires.

Consell Regulador

Via Laietana, 32. 4ª planta.
08003 Barcelona

Tlf: 93 454 61 58
administracio@ratafiacatalana.com

La IGP Ratafia Catalana recomana el consum responsable de begudes espirituoses